Quan Blaquerna fo amb lo cavaller, Blaquerna e lo cavaller se saludaren amigablement…

Blaquerna i el seu interlocutor defensen que un cavaller ha d’estar dotat, bàsicament, de força corporal i de noblesa de coratge. Malgrat que aquest darrer concepte no es defineixi, el parlament del cavaller evidencia que es relaciona amb les qualitats morals de l’home d’armes: “en mon coratge no sent null defalliment per lo qual m’inclinàs a malvestat ni a engany” (cap. 47, § 2, p. 227).

En aquest moment sembla que es confereix el mateix valor a la noblesa de coratge que la força corporal. Ambdós conceptes, però, tornen a aparèixer en la novel·la (cap. 50, 3-5), i aleshores es fa evident que, per a Llull, les qualitats morals d'un cavaller són més importants que la seva força física.