Dementre que Natana rebia l'hàbit de religió e prometia a conservar les condicions de l'orde…
El personatge de Natana es construeix sobre el referent de santa Clara i, a partir d’aquest moment, els paral·lelismes amb la coneguda figura de l’hagiografia medieval s'accentuen. D’entrada, la presentació de Natana davant de Nastàsia vestida amb l’hàbit evoca el moment en què santa Clara mostra als seus parents el cap desprovist de la seva llarga cabellera. Tanmateix, el tret en comú que resulta més significatiu és que totes dues han de fer front a l’oposició de la família, que no n’accepta la vocació religiosa i les voldrà dissuadir, si cal, amb l’ús de la força.
Natana i santa Clara aconsegueixen romandre al monestir, però no totes les joves tenien tanta sort i es documenten diverses exclaustracions reeixides (Badia 1981: 26). N’és un exemple la de Piccarda Donati, una de les filles espirituals de Clara, a qui els parents van treure de l’orde de religió i van obligar a un matrimoni que la va fer desgraciada.