Blaquerna respongué a Evast: —Senyor, vós sabeu bé que ocasió és cosa més forta…
La ventura és un fet que s’esdevé impensadament, sense que hi hagi intervingut la pròpia intenció. L’ocasió, en canvi, és una circumstància oportuna, on sí que hi pren part la voluntat. Aquesta diferència farà que en el pensament lul·lià la darrera sempre sigui considerada superior a la primera i, alhora, que només l’ocasió sigui definida com a principi: “Ocasió és començament contengut, per ço quar occasió no és començament necessari, ans per possíbol a son hàbit” (Llull, NEORL IV [1998]: III.56).
Blaquerna parteix d’aquesta jerarquia per vertebrar la seva argumentació. Sosté que el ballester mata el cérvol per ocasió, mentre que el parador troba l’animal per ventura, i conclou que, com que ocasió és superior a ventura, el cérvol pertany al ballester.
El contrast entre ocasió i ventura no és exclusiu d’aquest episodi del Blaquerna, sinó que reapareix en altres punts de la novel·la i en altres textos lul·lians. D’entrada, Blaquerna recupera els dos conceptes dins del romanç per instruir un cavaller sobre els perjudicis de l’ornitomància, de l’endevinació fonamentada en l’observació del cant o del vol dels ocells (cap. 47, § 3). La contraposició també es troba en la Doctrina pueril, on Llull exhorta el seu fill a no sotmetre’s "a astre ni a fat ni a ventura" i a "usar de raó" per ser "endreçat en ses obres" i no caure "en la ira de Déu" (Llull 2005: cap. 95, § 7).
Sobretot, però, apareix al Llibre de contemplació en Déu. Llull hi defensa que saber discernir entre ventura i ocasió permet conèixer "quals coses són amades e desamades" (Llull 1906-1914: IV, cap. 202, § 21, p. 298) i, a més, hi recomana: "Cové que en estes dues coses, ço és a saber, ocasió e ventura, encerquem la força i la frevoltat de predestinació" (Llull 1906-1914: V, cap. 265, § 1, p. 341). També hi sosté de nou la superioritat d’ocasió sobre ventura: "Sensualment sentim i intel·lectualment entenem que pus forts cosa és ocasió ('causa') que ventura" (Llull 1906-1914: VII, cap. 351, § 26, p. 441).