—Natana —digué Blaquerna—, jo vaig als boscos a contemplar el meu senyor...

Blaquerna exposa que en l’ermitatge l’acompanyarà el septenari de virtuts; és a dir, les tres virtuts teologals —fe, esperança i caritat—, que faculten l’ésser humà per apropar-se a Déu, i les quatre virtuts cardinals —prudència, justícia, fortalesa i temprança—, que han d’orientar la conducta de la persona i en les quals es fonamenta tota la resta. Afegeix més avall que la voluntat d’acostar-se al seu Senyor li fa anhelar el patiment; un desig típicament cristià: “Aquesta és la vocació que heu rebut, / ja que també Crist / va patir per vosaltres: / així us deixava un exemple / perquè seguiu les seves petjades” (1Pe 2,21).