De valor
Al mig del bosc, Blaquerna troba casualment un joglar desenganyat del valor trobadoresc (el pretz), i decidit a blasmar-lo. Mentre parlen sobre el sentit veritable del terme, arriba l'emperador en persona, que s'ha perdut durant una cacera, i que entén el valor encara en un tercer sentit, el de temeritat. El jove ermità, doncs, dialoga amb tots dos personatges per procurar convèncer-los que el valor no es correspon amb la concepció que ells en tenen, sinó amb una aplicació pràctica de les virtuts teologals i cardinals.
La trobada inopinada d'un palau enmig del bosc serà cabdal per a la consolidació de la lliçó. Aquest indret l'habita una alta dama que personifica el valor (i que és dona perquè el terme és femení en català medieval) i no és obert a tothom: "no pot ni deu entrar null home qui sia enemic ni perseguidor de valor" (cap. 48, § 7, p. 232).
Al contrari del que seria esperable, les dues figures paradigmàtiques del valor trobadoresc i cavalleresc no hi són benvingudes, i només Blaquerna hi és admès. L'exclusió, sumada a les paraules del protagonista, porta el joglar i l'emperador a prendre consciència "dels falliments que havien fets moltes vegades contra valor" (cap. 48, § 11, p. 235).
Els paral·lelismes entre aquest capítol i un episodi del Tristan en prose suggereixen que "De valor" es construeix a partir d'un referent similar. En aquesta obra s'hi relata el diàleg que, enmig del bosc, mantenen Kahedin i Palamedes sobre l'amor, contra el qual el darrer llença un llarg lament. És precisament després del plany que descobreixen que el rei Marc, perdut durant una cacera, ha escoltat tot el diàleg des d'un amagatall. Amb la presència del rei, la conversa deriva cap al concepte de valor trobadoresc, entorn del qual Marc continua reflexionant quan se separen.
Encara que el valor només aparegui al final, els paral·lelismes entre l'episodi i el capítol 48 —especialment el cavaller perdut durant una cacera, la disputa entorn d'una qüestió fonamental i el blasme contra l'objecte de debat per part d'un dels interlocutors— suggereixen que Llull aprofita un referent com aquest per contraposar-hi el seu propi concepte de valor (Llull 2016: 68-69).
El concepte de valor adquirit (pretz) té una importància especial en la poesia trobadoresca. L'amor i el servei amorós que comporta a la dama, amb la submissió plena a la seva voluntat, afegeixen a l'amant uns valors que, altrament, no tindria. Aquests valors afegits (gentilesa, humilitat, generositat, rectitud moral, etc.) singularitzen i distingeixen els homes enamorats de la resta de congèneres. L'adquisició del valor no és immediata, tanmateix, sinó que està lligada a l'exercici esforçat i continuat d'unes determinades virtuts, sobretot la submissió humil a la dama i la rectitud de comportament.
Ho remarca Cerverí de Girona en un poema anomenat Lo vers humil:
Nuylls homs d'amor no deu fayre clamor,
Que·ls pus braus fa humils e merceyantz, 20
e·ls escas larcs, cortes e gen parlanz,
e vol qu'eu serv'homilmen la gençor.
[...]
S'amors no fos, no sentira douçor, 25
ne fora fis, ne·m gardera d'enjanz
ne de vils ditz ne de faitz malestanz,
per c'ay razó c'amor lau ez onor.
[Ningú no s'ha de queixar d'amor, que al més arrogant fa humil i suplicant, i al mesquí generós, cortès i ben parlat, i vol que jo serveixi humilment la més gentil [...]. Si no hi hagués amor, no sentiria dolçor, ni fóra fidel, ni em guardaria d'engany, ni de vils paraules, ni de fets inconvenients, per què tinc raó de lloar i honorar l'amor].