Per semblant manera planyia e plorava lo Terç Manament, dient estes paraules...
La postura adoptada per Ramon Llull respecte de la comunitat jueva és diversa: d'una banda, considera el poble gent ignorant i poc preparada en general, raó per la qual és incapaç d'anar més enllà d'una interpretació literal de les Escriptures; però, de l'altra, en valora la capacitat dels teòlegs, a través de la Càbala, de desenvolupar un llenguatge nou i unes formes innovadores d'interpretar Déu, la creació o la història (Hames, Jueus [2008]).
El parlament del tercer manament, “Colràs lo dissabte”, reflecteix aquesta visió ambivalent de la comunitat jueva. Llull reconeix que els jueus són més diligents i estrictes en l'observança del sàbat que no els cristians en la santificació del diumenge, però no deixa d’assenyalar que “sien en error” ni d'atribuir-los el tòpic que blasfemen habitualment contra Jesús.