Natana demanà a Nastàsia si ella sabia un home en lo món...

Natana, que havia exhibit davant Blaquerna una extraordinària habilitat dialèctica, prova de nou la seva capacitat argumentativa en la discussió amb Nastàsia. Quan la filla diu que vol casar-se amb el millor home del món, la mare pensa en la materialitat: elles no tenen ni la riquesa ni el llinatge —són burgeses i, en canvi, els reis i prínceps són nobles— per aspirar a un espòs com el que descriu. Nastàsia, tanmateix, s’equivoca: cap home no és superior a Crist, i Natana el que vol és esdevenir Sponsa Christi. La filla, concretament, parla de la bellesa, la noblesa de llinatge, la riquesa i el poder de Jesucrist. Són els mateixos termes que santa Agnès usa per descriure’l en la Llegenda àuria (Flos Sanctorum 2022-2023, vol. I.2, p. 80):

jo he altre amador primer e millor de tu, qui és espòs meu; lo qual és loador de cinc coses qui es pertanyen a bon espòs; car aquest ha noblea e llinatge, e bellea e fortea e riquea; ço és, que aquest és pus noble que tu per gran llinatge e per gran dignitat, del qual la sua mare és verge, e lo seu pare no hac null temps coneixement de fembra; los àngels li serveixen, lo sol e la lluna li sopleguen, riquees a ell no defallen ne minven, per la sua gran bellea e virtuts los morts cobren vida, los malaltes cobren sanitat. Aquest és de gran llinatge e de molt alt poder, e sobrepujant de tota bellea e de tota gràcia.