En una ciutat s'esdevingué que un dispost jove gentil home, fill d'un...

Un burgès (o burguès), a l’edat mitjana, era un membre del patriciat urbà pertanyent a un grup que se situava entre els nobles i els mercaders. Ramon Llull descriu així els burgesos:

Burgeses són hòmens qui deuen regir les ciutats e tenir los privilegis d'aquestes; e per açò són excusats que burgeses no hagen altre ofici, ço és a saber, que no sien cavallers ni mercaders ni usen de les arts mecàniques; los quals són necessaris a príncep per ço que sien governadors de les costumes de les ciutats, e per ells sien ordenats les mecàniques. E per açò als burgeses se covenen alcunes honors majors que als mercaders, car han general ofici; per les quals honors deuen haver cavalls e deuen ésser rics, en tal manera que de llurs rendes pusquen viure e llur ofici mantenir.

(Arbre de ciència, VII, II.3; Llull 1957 i 1960: I, 665-666).

Tot i així, Evast renunciarà a viure de les seves rendes i voldrà dedicar-se a la mercaderia per evitar ociositat, per prudència material i també en senyal d’humilitat (§ 12); al capítol 79 de la Doctrina pueril (§ 9 i 11), ja s’adverteix dels perills de la vida ociosa que acostumen a portar els burgesos.

És remarcable la preparació intel·lectual que l’autor atribueix a Evast i la seva competència respecte del llatí i de qualsevol mena d’escrit.