Mentre que Evast era així requerit a orde pels religiosos i a...
L’equiparació que fa Llull del matrimoni amb un orde com el dels religiosos (vegeu l’expressió orde de matrimoni) es correspon amb una nova concepció difosa pels predicadors coetanis que revalora la vida conjugal (Burman 1987). La referència a la voluntat d’Evast d’entrar en un orde religiós un cop tingui un fill capaç de fer-se càrrec de l’administració virtuosa dels seus béns anticipa el conflicte que tindrà amb Aloma al capítol 4 "De la disputa que Evast tingué amb Aloma, que no el volgué deixar entrar en religió".
Una descripció d’una gran casa d’un burgès es troba al cap. 69, § 6; al cap. 10, § 1, es diu que Evast “vené son alberg, del qual hac molts diners”.