Quan Evast hagué concebut i deliberat en la seva voluntat d’estimar l’orde...
La idea que la noblesa de llinatge afavoreix la virtut, encara que no n’és una condició suficient, és un lloc comú medieval, present ja en Aristòtil (Política III,7) i en sant Tomàs d’Aquino; apareix amb freqüència en Llull: així, al Llibre de l’orde de cavalleria, es defensa que el cavaller, “per nobilitat de coratge, s’enclina pus tard a malvestat e a engany e a vils fets, que altre home” (II § 7; Llull 1988: 175); també és al darrere de la moralitat del Llibre de les bèsties, en què la participació en el govern de bèsties de baixa condició i, per tant, proclius a la corrupció, és causa del desastre del govern del rei Lleó.
El matrimoni d’Evast, pertanyent a la burgesia urbana, i Aloma, pertanyent a la noblesa, té un caràcter exogàmic, entre membres de dos estaments diferents.