Tota aquella nit estec Nastàsia en gran pensament com pogués donar marit...

Nastàsia demostra, un cop més, que és mundana i materialista. En aquest punt es fa del tot explícit que si desitja que Natana es casi no és perquè compleixi la primera intenció d’aquell orde, sinó perquè “el matrimoni de la filla suposava l’assegurança econòmica i no perdre l’herència de l’espòs difunt” (Ripoll Perelló, Clara [2016, set-des]: 524). No cal dir que el contrast amb la filla, que encarna el model femení de comportament virtuós, és abismal. En aquest sentit, malgrat que Natana actua d’amagat de la mare perquè en preveu les males intencions, es preocupa de fer-li saber on ha marxat, perquè Nastàsia no es pensi que és en un lloc deshonest. El referent és, de nou, el de santa Clara d’Assís: “Clara i Natana fugen secretament de la casa dels pares, amb nocturnitat, però amb acompanyament” (Badia-Joan Santanach-Albert Soler-Jaume Mensa 2013: 439).