Quan l'emperador e Blaquerna e el joglar hagren llestes les lletres, molt foren meravellats de ço que significaven…
Si per ingressar al palau dels deu Manaments Blaquerna havia de demostrar que no era desobedient al decàleg, per entrar al palau de Valor ha de provar que no és "enemic ni perseguidor" (cap. 48, § 7, p. 232) d'aquesta qualitat. Així doncs, un cop més, la condició d'entrada no és física (no s'ha de travessar ni un riu perillós ni un pont inestable), sinó que es relaciona amb la qualitat moral de qui hi ha d'accedir. És per això que no seran trobats dignes d'entrar al palau de Valor ni un cavaller ni un trobador-joglar, i només Blaquerna, que ha consagrat la seva vida a Déu i que, per tant, està lluny tant de la cavalleria com de la cortesia trobadoresca, hi serà benvingut.
No és el primer cop que un cavaller és exclòs d'un palau. Per exemple, a La Questa del Graal, una novel·la en prosa anònima de començament del segle XIII, de la qual existeix una traducció catalana del XIV, Héctor des Mares, cavaller de la Taula Rodona i germà de Lancelot, no serà trobat digne d'entrar al castell del Graal:
Mentre menjaven allí, els passà una aventura que consideraren una gran meravella, ja que veieren clarament com les portes del palau es tancaven sense que ningú les toqués. Un cavaller armat amb totes les armes i muntat dalt d'un gran cavall, arribà davant de la porta i començà a cridar: 'Obriu, obriu!' I els de dins no el volgueren obrir. Continuà cridant i els molestà tant que el rei mateix es llevà del menjar i anà a una de les finestres del palau, a la banda on era el cavaller. El mirà; i quan el veié esperant davant de la porta, li digué: 'Senyor cavaller, no hi entrareu pas; ni ho farà ningú que estigui encavalcat tant alt com vós ho esteu, mentre el Sant Graal hi sigui. Aneu-vos-en al vostre país, perquè no sou un dels companys de la Questa, sinó que sou dels que han abandonat el servei de Jesucrist i s'han posat al servei de l'enemic.' Quan el cavaller ho sentí, quedà molt angoixat i té una tristesa tan gran que no sap què fer. (Queste 1984: 259-260)