Molt fortment fo meravellat Blaquerna quan hac llestes les paraules que eren escrites sobre el portal e tocà a la porta...

L'aparició inesperada d'un castell o palau d'extraordinària bellesa és freqüent en la literatura cavalleresca, on és també habitual que l'ingrés a aquest espai meravellós sigui restringit. A vegades, les limitacions d'accés al palau trobat al cor del bosc són només físiques; per exemple, per entrar al castell d'El conte del Graal, Perceval ha de passar “per un pont tan feble, que creu que a penes el sostindrà” (Chrétien de Troyes 1989: 57). Alhora, però, pot ser que la condició d'entrada es relacioni, com en aquest cas, amb la qualitat moral de qui hi ha d'accedir.

Les restriccions d'accés a què s'enfronta Blaquerna, doncs, presenten punts de contacte amb la novel·la cavalleresca en general. Més enllà d'això, però, sembla que mostren una equivalència concreta amb les ‘aventures’ que, a La Questa del Sant Graal, estan reservades només per a Galaad. Aquest personatge s’asseu al Seient perillós (Queste 1984: 8), extreu una espasa d’on sempre havia estat clavada (Queste 1984: 12) i porta un escut potencialment mortal per a qui no sigui l’escollit per dur-lo (Queste 1984: 28-29).

L’habilitat amb què Galaad supera les proves i la facilitat amb què Blaquerna entra al palau dels deu Manaments insinuen que les aventures que viuen tots dos personatges els estan reservades específicament. La idea que el protagonista de la novel·la lul·liana és “l’escollit” es ratifica al capítol 48: d’una comitiva de tres, només Blaquerna serà ben rebut al palau de Valor (cap. 48, § 8, p. 233).