Tota aquella nit foren en la capella Evast e Aloma amb llur...

Un seguit d’interrogacions retòriques tanca el capítol. El narrador s’adreça als lectors servint-se d’una tècnica típica de la literatura narrativa i, alhora, característica de la crònica de Muntaner. El darrer paràgraf es converteix així en un indici que el Blaquerna Llull l’havia pensat perquè fos comunicat de viva veu; a l’últim capítol de la novel·la, de fet, “un joglar reformat segons els paràmetres de la nova literatura lul·liana rep del protagonista la missió de llegir el Blaquerna en places, corts i monestirs” (Badia-Joan Santanach-Albert Soler-Jaume Mensa 2013: 438).