La humilitat de Déu moc pietat, paciència a perdó, e remembrat fo l'emperador per la misericòrdia de Déu…

L’emperador reconeix que fins aquest moment ha confós temeritat amb valor i determina fer-se servidor del darrer. Davant de Blaquerna promet impulsar un procés d’ordenació que s’anirà materialitzant en els capítols següents, i que tindrà efectes no només dins els seus dominis, sinó fins i tot a la mateixa cúria papal.

A la difusió de la reforma hi contribueix el joglar, que esdevindrà el Joglar de Valor, el primer d’una sèrie de difusors insubornables d’una literatura reformada, com ell mateix explica molt de temps després a la cort del papa Blaquerna (cap. 78, § 5, p. 363):

l’emperador ha fets diverses joglars qui vagen per lo món e qui sien procuradors de Valor, e entre els altres, ha tramès mi en cort, per ésser lloador de Valor e per blasmar tots aquells qui li són contraris e qui lloen desvalor en lloc de Valor.

Al darrer capítol, i només un cop hagi complert tots els seus propòsits, l’emperador buscarà Blaquerna per reunir-s’hi com a ermità (cap. 115, § 2, p. 585):

lo qual emperador hac ordenat son emperi per ço que hi retornàs valor, e lleixà son emperi a son fill, al qual hac fet un llibre de doctrina de príncep en son regiment de son alberg e de sa persona e de sa terra. E aprés totes estes coses, desemparà lo món e anà cercar Blaquerna per ço que ensems contemplassen en vida ermitana nostre senyor Déu.