Blaquerna sentí en si multiplicar la temptació per les paraules que la donzella deïa e retornà remembrar Déu…

Blaquerna no triga a entendre l'ocasió com un pla de la providència destinat a ajudar-lo a multiplicar el seu mèrit: Déu ha fet que la donzella se li oferís per brindar-li l’oportunitat no només de superar la temptació, sinó també de salvar un pecador. El raonament que exposa remet a l’argumentació amb què Natana havia intentat que el protagonista la deixés acompanyar-lo a l’ermitatge:

—Blaquerna —dix Natana—, si jo son en vostra companyia e vós algunes vegades havets algun moviment a carnal delit, major mèrit n’haurets si podets haver abstinència e pus contrari ne serets a luxúria, que és vici e a Déu molt desagradable. Fortitudo n’haurets major, si vencets vostra carn; si em menats e havets fiança que vençats vostra carn, major espença n’haurets. On major mèrit guanyar podets, major serà vostra saviesa; on pus fortment vós mateix vencerets, a Déu major caritat haurets (cap. 6, § 14, p. 115).

L'argument de la protagonista, però, era erroni i capciós i, en canvi, el raonament de Blaquerna és impecable des del punt de vista moral. La noció d’ocasió explica la diferència entre un plantejament i altre: en el primer cas ell s'hagués posat irresponsablement en risc de caure en pecat i, ara, en canvi, entén que la temptació que se li planteja és un mitjà per exercir la virtut i multiplicar el seu mèrit.