—Donzella —dix Blaquerna—, natura és d'enteniment que fa molt amar o aïrar ço que és molt membrat…
Blaquerna brinda a la donzella el mètode infal·lible per superar la “temptació de fer pecat algun” (cap. 51, § 4, p. 248), que es basa en la raó i que, per tant, s'allunya de les mortificacions físiques de tant prestigi en les vides de sants. El sistema consta de tres parts: 1) pensar en les possibles conseqüències funestes del pecat, 2) concentrar el pensament en Déu, 3) oblidar el pecat pensant en altres coses (Badia 1981: 24).
El darrer consell fa pensar en la recomanació clàssica contra l’amor (ja present als De remedia amoris d'Ovidi), segons la qual mantenir-se ocupat fa oblidar l’obsessió amorosa. Els dos primers passos, en canvi, remeten a la pràctica de l’examen de consciència relacionada amb el sagrament de la penitència i es fonamenten en la interacció de les potències de l’ànima: si la memòria recorda la ignomínia del pecat, l’enteniment empeny la voluntat a desamar-lo. Concretament, el procés segueix la relació entre les potències de l’ànima estipulada en la figura S (Badia, Generació 1 [2005]: 32):
L’al·lusió a les operacions de l’ànima racional com a mitjà per vèncer la temptació de la carn no és exclusiva del Blaquerna. També al Fèlix, entre d'altres, s'exposa un mètode per evitar el pecat basat en la interacció de l'enteniment, la memòria i la voluntat (Llull 2017: cap. 16, § 2, p. 133-134):
Dix l'ermità:
—Un sant religiós estava en oració, en la qual lo dimoni lo temptà de luxúria. Aquell sant hom membrà una dona molt bella, la qual s'era a ell confessada del pecat de luxúria. Aquell sant hom sentí en si mateix escalfament de carn, per ço que remembrà's de les paraules que la dona li havia dites. La voluntat d'aquell religiós hac plaer d'açò que la memòria remembrava, tro que l'enteniment hac consciència d'aquell remembrament e d'aquella voluntat e escalfament. Per la gran consciència de l'enteniment, la voluntat se girà en desamar e la memòria a oblidar los plaers de luxúria. E per açò lo sant hom conec la manera segons la qual enteniment parla espiritualment amb la memòria e amb la voluntat, jatsia açò que l'enteniment, ni la memòria, ni la voluntat no hagen boca ni llengua ni mouen l'àer.
El mètode exposat al Fèlix es basa sobretot en la preeeminència de l'intel·lecte sobre les altres potències: quan l'enteniment s'adona que la memòria i la voluntat es complauen a recordar i estimar la luxúria, fa que una i altra passin, respectivament, a oblidar-la i a deixar d'estimar-la.
Malgrat que el mètode no sigui idèntic al proposat al Blaquerna, ambdós sistemes es basen en la interacció de les facultats de l'ànima, que no estan condicionades pel gènere. En conseqüència, es pot afirmar que per a Llull es pot vèncer la temptació amb independència del gènere i, per tant, que el beat deixa de banda el tòpic clàssic i medieval de la major sensualitat de la dona (Badia, Generació 1 [2005]: 32).