Ànima humana

Segons la cosmovisió medieval, l'ésser humà està compost d'una ànima vegetativa, sensitiva i imaginativa (com els animals) i d'una ànima racional.

Ànima vegetativa, sensitiva, imaginativa

• És corruptible i mor amb el cos.
• L'ànima vegetativa s'encarrega de les funcions més primàries de l'organisme (nutrició, reproducció).
• L'ànima sensitiva i imaginativa proporciona el coneixement a través dels sentits, que reuneixen les dades de la percepció i generen les imatges de les coses.
  • La imaginació és capaç d’evocar-les en absència de les coses que les han provocat.
  • L’estimativa i la cogitativa dels homes i dels animals discerneixen si la imatge és bona o dolenta. Aquestes potències s'ocupen del coneixement ponderatiu dintre del procés d’aprehensió de la realitat a través dels sentits i de la imaginació.
  • La memòria sensible arxiva les imatges.

Ànima racional

• És de natura espiritual, simple i incorruptible.
• Té tres potències: enteniment, memòria i voluntat (d'acord amb l’esquema augustinià).
• Proporciona el coneixement racional, que permet conèixer i triar entre el bé i el mal, entesos en sentit absolut: és bo allò que està d’acord amb la noció de summe bé i mal allò que ho nega.

L’animal brut només té accés al bé sensible, que li permet d’alimentar-se per continuar vivint i defugir els depredadors per evitar la mort. L’home, en canvi, té accés als valors superiors relacionats amb el bé: la virtut, la glòria eterna, l’amor a Déu, la bellesa, etc.

El cristianisme ensenya que la tria entre el bé i el mal és una obligació de l’home: el lliure albir o llibertat de tria responsabilitza l’individu de cada una de les seves accions. Tot allò que enterboleix, altera i desequilibra la tria correcta entre el bé i el mal és ocasió de pecat, és a dir d’error en la tria entre el bé i el mal.