Al vuitè jorn Narpan dix a Blaquerna que occiés una oca d’aquelles...
El procediment d'escorxar i cuinar una guineu que Blaquerna empra per combatre el pecat de gola de Narpan parodia, alhora, un dels plats estrella de la cuina medieval: el paó fet a l'ast amb les plomes del cap i la cua intactes.
Era una menja pròpia dels grans àpats, que s’ha conservat en diversos llibres de cuina de l’època (com el Llibre de Sent Soví), amb la qual els grans senyors, aquells que s’ho podien permetre, obsequiaven els seus convidats. I, de ben segur, els deixaven impressionats per la magnificència de la seva cuina.
En el gest de Blaquerna hi hem de veure, clarament, una provocació. El que vol és que Narpan, davant de la substitució de l’oca per la guineu, es replantegi la seva comprensió de la penitència. Tal com Blaquerna indica al seu patró després que aquest s’ha desfogat amb tota mena de penjaments, les oques i la resta de menjars que acostuma a consumir són contraris al dejuni propi de la penitència. I com que la guineu és contrària a les oques, perquè les caça, cal que Narpan, per oposar-se al pecat de gola, es mengi la guineu.
Més informació
Joan Santanach, "L'art de coure la guineu a l'ast", Sonograma Magazine 25 (gener del 2015).