Vés al contingut

Quan Narpan fo llevat e vestit, Blaquerna se n'anà amb ell a l'església per estar en contemplació e en oració…

Instàncies de l'anotació
Romanç d'Evast e Blaquerna Capítol 52 Paràgraf 10
Etiquetes
filosofia moral

Malgrat que menja, dorm i vesteix com un penitent, Narpan no ha deixat de ser un home frívol. Hauria de sentir vergonya en cometre una falta contra Déu, i no en fer precisament el contrari. Al Llibre de contemplació, Llull s'havia aplicat a ell mateix aquesta actitud (Llull 1906-1914: III, cap. 138, § 17-18, p. 229):

En lo temps passat ça enrere, Sènyer, con jo pecava per raó de ma frivoltat e de ma mesquinea, jo havia vergonya de los falliments que feia; mas, con pecava contra la bonea e la virtut que vos m'havets donada, jo no era vergonyós. On, per açò, Sènyer, jo conec que les mies vergonyes són estades desordenades; car per aquelles coses era vergonyós on no cabia vergonya, e d'aquelles coses on devia ésser vergonyós jo no sentia gens de vergonya. De hui més en avant prepòs a ésser vergonyós per contraries vergonyes d'aquelles que he haüdes ça enrerecar si jo fas falliments ni torts per raó de ma viltat e de ma mesquinea, no m'obliga ma frèvol natura que sia vergonyós en fer les coses qui pertanyen a ma frèvol mesquinea; mas, si jo fas, Sènyer, falliments ni torts, l'honrament ni la noblea ni la virtut e la gràcia que vos m'havets donada, en quant són d'espècie humana, m'obliguen que jo sia vergonyós tota hora que faça coses qui sien contràries als honraments e a les gràcies e a les virtuts que vos m'havets donades.