Quan Blaquerna hac finides ses paraules, Narpan dix en presència de tuit…

Blaquerna, que ha reconduït el comportament de tot el monestir, expressa la seva voluntat de partir de nou cap al bosc. Davant d'aquesta perspectiva, Narpan, que ha sofert un canvi radical d'actitud durant el capítol, suplica a Blaquerna que es quedi i que, invertint els papers, li faci de mestre i senyor durant tot un any. L'heroi, davant la contrició de Narpan, accepta quedar-se al monestir i fer-li de mestre de penitència. 

És un moment cabdal en la novel·la, d'entrada, perquè se'n desprèn una lliçó: Llull remarca que aprendre a dur una vida de penitència demana molt d'esforç; Narpan, tot i haver decidit fermament canviar de vida, encara necessita el mestratge de Blaquerna per no caure en les antigues debilitats de la vida mundana.

Sobretot, però, constitueix un punt clau perquè canvia totalment el projecte vital de l'heroi i, per tant, el desenvolupament narratiu i de la trama. A partir d'aquest moment es clou definitivament la formació al bosc del protagonista i comença un altre estadi de la narració que ocuparà el final del llibre II i els llibres III i IV. L'heroi ha comprès que no pot allunyar-se del món per comoditat i, des d'ara, posposarà el seu propòsit de dur una vida eremítica una vegada i una altra davant diverses realitats que el reclamaran. Només un cop complert el seu ascens eclesiàstic —monjo, abat, bisbe, papa— i reformada la Cristiandat, és a dir, només quan ja hagi corregit l'error original en la seva vocació contemplativa, podrà lliurar-se a la vida ermitana.