—Ah las, menyspreat per les gents! —dix lo Primer Manament—. Morts són tos amadors...

El Blaquerna és l’obra que expressa de manera més plàstica els anhels lul·lians de reordenació del món, és a dir, de restauració d’un ordre original que ha estat alterat. Malgrat que el primer manament no parla explícitament de l’ordenació, és això que reclama en un parlament on es fa present una variació del tòpic de l’ubi sunt. Des que clama “Morts són tos amadors”, però, sobretot, quan inicia un reguitzell de preguntes retòriques que comencen amb l’expressió “On són?”, la figura al·legòrica remet al tòpic, que s’usa habitualment per expressar l’enyor d’un temps passat; en aquest cas, d’un temps en què “null hom no colgués ne servís mas un Deu, lo qual ha creat e fet tot quant és” (Llull 2005: cap. 13, § 2, p. 47).