—Blaquerna —dix Natana—, en lo començament de nostres paraules amor me faïa...

Si durant el primer parlament Natana s'havia expressat “ab semblança de gran amor” (Llull 2016: cap. 6, § 6, p. 111), és a dir, fingint que estava enamorada i, si de cas, atreta corporalment pel jove, ara parla des d’un sentiment totalment real. “Però Llull naturalment va més enllà i aquest sorprenent amor acaba fent el capgirell transcendental i heus ací que, superant de cop i volta tots els processos platònics desemboca de ple en l’amor a Déu” (Badia 1981: 28). L’amor de l’heroïna femenina de la novel·la per Blaquerna, doncs, l’encamina a voler esdevenir esposa de Crist. És en aquest punt que es fa del tot evident el model de sant Francesc i santa Clara d’Assís: “Talment com en el cas de Santa Clara, que es converteix després d’escoltar les paraules de Sant Francesc, Natana se sent captivada pels mots de Blaquerna i manifesta, també, una conversió espiritual evident. D’estar enamorada de Blaquerna passa a ser l’Sponsa Christi per excel·lència de l’obra lul·liana” (Ripoll Perelló, Clara [2016, set-des]: 525).