De penitència
Al bosc, Blaquerna ha coincidit amb tot de figures al·legòriques i també amb un cavaller endevinaire, amb un pastor, amb una donzella raptada, amb un joglar desenganyat i, fins i tot, amb l'emperador. De la mà d'aquest conjunt de personatges ha après lliçons diverses, però sobretot ha comprès que ha de comprometre's amb la recta ordenació de la societat.
Conscient d'aquest imperatiu, el protagonista abandona el seu camí per ensenyar a Narpan, un fals penitent, com s'hauria de comportar en una comunitat religiosa. Com insinua el fet que el personatge dugui nom propi —és dels pocs en tota la novel·la, a més dels pares del protagonista, Natana i Ramon lo foll (cap. 79)—, l'experiència serà significativa.
L'aprenentatge serà recíproc: mentre Blaquerna ensenya a Narpan a fer penitència, Narpan mostrarà a Blaquerna que si sap tantes coses i és tan bon conseller no pot continuar buscant la manera de fer-se contemplatiu en solitari. Aquest cop la lliçó serà definitiva: "De penitència" culmina amb la integració del protagonista en l'abadia i, per tant, amb la finalització de la seva formació al bosc.