Lo joglar demanà a l'emperador qual ventura lo faïa anar tot sol e a peu per la forest...
L'emperador arriba a peu i amb "sa llança en sa mà e sa espasa per son coll" (cap. 48, § 3, p. 231), de manera semblant a com marxa Lancelot al capítol 54 de La questa del sant Graal.
Després d'haver-se queixat, lamentat i afligit una bona estona per la seva desgràcia, s'allunya de la creu a peu i pel bell mig del camí del bosc, sense casc, sense espasa i sense escut.
L'emperador no triga a explicar que va "tot sol e a peu per la forest" (cap. 48, § 4, p. 231) perquè s'havia allunyat del grup seguint un senglar. És així que apareix el motiu del cavaller que es perd durant una cacera, molt freqüent en la literatura cavalleresca, on s'usa típicament com a forma d'introducció individual en l'aventura; en aquest cas, l'única possible per a tot un emperador.
Llull reprèn aquest motiu en dos exemples del Llibre de meravelles (Llull 2017). Al tercer capítol (cap. 3, § 7, p. 68) explica que: "Un cavaller caçava, lo qual seguí tan llongament un senglar que de tots sos companyons se partí e jac la nit en un boscatge". Més endavant (cap. 67, § 2, p. 335) s'hi narra com:
[...] un rei caçava una vegada per un gran boscatge e corria detràs un senglar. Esdevenc-se que aquell rei caec de son cavall e trencà's la cama. Aquell rei cridà molt altament ajuda, e fóra mort en aquell boscatge si no fos un ermità que oí sos crits, lo qual li ajudà e l'aportà a sa cel·la on estava, e pensà d'ell tro que fo guarit.