Blaquerna menà l'emperador a la font; sobre l'herba fresca s'assegueren tots tres, pres de la font…

Els personatges es mengen tres dels pans que li resten a Blaquerna, dels set que va prendre en començar el seu viatge, "a significança de les set virtuts" (cap. 8, § 8, p. 127). El protagonista aprofita per exposar, de forma implícita, la seva doctrina de les dues intencions, a fi d'il·lustrar els seus companys sobre el valor de les coses.

Les coses valen per servir l'home, però aquesta no pot ser una finalitat en ella mateixa; han de valer per fer-lo créixer en virtut i, en darrer terme, per servir, conèixer i estimar Déu. El valor de les coses es posa de manifest en la circumstància extrema en què es troba l'emperador: al bosc, totes les seves possessions només li valen si les ha utilitzat correctament i li han servit per créixer en virtut i en fortalesa; en elles mateixes, són inútils.