Acordaren entre elles que Aloma portés Blaquerna a casa de Nastàsia després...

Davant el propòsit de Blaquerna d’abandonar la casa familiar i lliurar-se a la vida eremítica, Aloma, que fins ara havia mostrat que era alhora emotiva i un ésser capaç de raonar, exhibeix també pragmatisme i astúcia. Mentre Evast —que, val a dir-ho, semblava que representava la racionalitat enfront de l’emotivitat— es limita a vessar llàgrimes davant la imminent partida del fill, Aloma ordeix un pla per temptar-lo a quedar-se. S’ha acabat de descobrir en totes les seves facetes i, ara sí, és evident que es compleixen en ella tots els tòpics femenins, el de la dona emotiva i el de la dona astuta, i que aquests conviuen amb una capacitat analítica, que constituiria un tret inusual en un personatge femení.