Molt de temps estigueren Evast i Aloma junts sense tenir fills. I...

Llull desenvolupa el motiu de la parella estèril i se centra, especialment, en l'angoixa que provoca a Aloma el fet que el seu matrimoni no hagi donat el fruit per al qual fou arranjat, és a dir, la procreació: "Sigueu fecunds i multipliqueu-vos" (Gn 1,27).

El motiu de l'esterilitat té una llarga tradició bíblica. Són significatius els exemples d'Abrahaam i Sara (Gn 17) i d'Elisabet i Zacaries (Lc 1,5-25), en els quals es presenta la fecunditat com un do diví, o l'exemple d'Anna (1Sa 1,5-27), que també afegeix el motiu de l'angoixa i el lament de la dona estèril. Les vides de sants incorporen també aquests motius.

És el cas, per exemple, de la Vida de sant Aleix, divulgada en versions catalanes i occitanes, tant en prosa com en vers. Eufemià, pare del sant, és presentat com un jove ric, prudent, virtuós, instruït i extremament caritatiu amb els pobres, casat amb una jove també virtuosa i religiosa. No poden tenir fills, cosa que els crea una gran angoixa:

Molt ella tenia son cors vil

car ella no podia haver fill

ne fruit qui en llurs béns heretés

les llurs grans honors e los tornès.

La dona e lo bon senyor

ells ambdosos fan molt gran plor,

sovent van ambdosos fort plorant

per ço com ells no han negun enfant

qui aprés d'ell senyor fos

de la llurs grans possessions,

e per açò de llurs menjars,

que ja havets entès que feïen grans,

als pobres de Déu e a totes gents.

(Vida de sant Aleix, vv. 155-168, Cingolani 1990: 91-92).

La novetat que introdueix Llull en aquest esquema narratiu és la consolació que fa Evast a la seva muller. L'espai físic i la situació en què es presenta la conversa remeten a un motiu àmpliament divulgat de la narrativa profana medieval: el jardí d'amor. Es tracta d’un locus amoenus, un àmbit ple de connotacions sensuals, en què els personatges implicats són introduïts per establir-hi una relació amorosa. Llull adopta els elements bàsics d'aquest motiu però en desactiva els components eròtics: la parella protagonista està unida pel vincle matrimonial; el problema que es planteja no té a veure amb l'amor sinó amb la procreació, però en cap moment es fa referència a la dimensió sexual de la qüestió; no s'estableix cap joc de seducció entre els personatges sinó que Evast convenç Aloma amb arguments racionals i aquesta corregeix immediatament i sense recances la feblesa de les seves inclinacions femenines. El jardí d'amor, molt freqüent en les narracions lul·lianes, es converteix, doncs, en l’espai propici per a la instrucció i el descobriment de la veritat.