Molt desplac a Nastàsia quan conec que sa filla desirava religió e...

En el relat, Llull procura inserir-hi elements que siguin reconeixibles per al lector (Roca Mussons 1992: 242). En aquest moment, la disputa entre Natana i Nastàsia gira al voltant de si és millor l’orde de religió o l’orde de matrimoni, un tòpic recurrent a l’Edat Mitjana. De debats en la línia d’aquests, de fet, se’n mantenien assíduament a les corts i, a més a més, eren un tema característic de diversos gèneres propis de la literatura profana.

En la disputa, Nastàsia se serveix d’arguments que poden arribar a l’absurd; diu, per exemple, que si tothom fos religiós, el món quedaria despoblat. Natana, en canvi, demostra la superioritat de l’orde de religió mitjançant la doctrina lul·liana de les dues intencions, que vehicula a través d’una metàfora que Llull ja havia emprat en el Llibre de Santa Maria: “Així com arbre qui és per la segona intenció e lo fruit per la primera” (ORL X [1915]: 5, III.7).