A significança de les cinc nafres que nostre senyor Déu Jesucrist prengué...

Llull estructura algunes de les seves obres primerenques mitjançant una divisió numèrica amb significat al·legòric. És el cas del Blaquerna, que es divideix en cinc llibres que es corresponen amb les cinc nafres de Jesús crucificat; o del Llibre de l’orde de cavalleria, que ho fa en set parts com els set planetes de la cosmologia antiga; és el cas també del Llibre de contemplació, que conté una complexa divisió numèrica, des de les grans parts que constitueixen l’obra, fins a les més petites, amb tota mena de significats sagrats i profans. Es tracta d’un procediment freqüent a l’antiguitat i a l’edat mitjana que vol suggerir l’estructura analògica de tot l’univers, en què unes realitats en signifiquen d’altres, com les materials assenyalen les espirituals. Tanmateix, el significat al·legòric d’aquesta mena d’estructures té un component d’arbitrarietat que fa que es tracti d’una simple bastida formal. Per a l’ús que en fa Llull, vegeu Pring-Mill 1991: 75-80; per a l’ús en la literatura antiga i medieval, Curtius 1955: 700-712.