De la temptació que Natana féu a Blaquerna
Blaquerna ha comunicat als pares la voluntat de fer vida ermitana i Aloma, per dissuadir-lo del seu propòsit, convenç la jove i bella Natana perquè intenti inclinar-lo al matrimoni. Aquesta primera temptació de l’heroi està construïda sobre el model hagiogràfic del "refús de la carn per part d’un aspirant a sant que vol morir verge" (Badia, Barlaam [1990]: 139). Més concretament, d’entrada, hi ha de fons la vida de sant Aleix: els virtuosos Eufemio i Agalé casen el seu fill amb una jove de família noble; la nit de noces, però, abans de consumar el matrimoni, Aleix convenç la seva muller de la importància de la virginitat i fuig. Malgrat que en el capítol sisè del Blaquerna el casament encara no ha tingut lloc, el paral·lelisme amb l’episodi hagiogràfic és evident (Rubio 2010: 296).
Hi ressona també el Barlaam. A l’edat mitjana, la història de Buda es va difondre desdoblada en les de Barlaam i Josafat, que van ser canonitzats en ser considerats persones reals. Llull aprofita tot al llarg del Blaquerna diversos materials provinents d’aquell model (Badia, Barlaam [1990]: 137-142). En el capítol sisè, concretament, reelabora l’escena en què, després que el pare de Josafat l’envolti de noies joves per intentar doblegar la seva virtut, Josafat dialoga amb una d’elles i, meditant sobre l’infern, aconsegueix superar la temptació.
Llull, però, va més enllà. Blaquerna no només supera la temptació sense experimentar pràcticament cap vacil·lació sinó que, més encara, aconsegueix que Natana es contagiï de la seva fermesa i s’inclini a l’orde de religió. Aquest capgirell del personatge femení, d'entrada, porta a "meditar sobre el «feminisme» del beat, que va ser capaç de donar una dimensió humana a la dona temptadora i de redimir-la de la seva ignominiosa condició de pur instrument de ciaguda per al mascle" (Badia, Barlaam [1990]: 140). A més a més, la conversió de Natana acosta la trama a un nou patró hagiogràfic: el model de sant Francesc i santa Clara d’Assís. “L’amistat de Clara amb Francesc d’Assís i de Natana amb Blaquerna és determinant per a la vocació religiosa d’ambdues” (Badia-Joan Santanach-Albert Soler-Jaume Mensa 2013: 439).