L'abadessa dix a les dones que Déu havia donada voluntat a home, bèsties, ocells, peixes e a totes coses vivents…

Segons la cosmovisió medieval, l’home comparteix amb les criatures inferiors l’ànima vegetativa, sensitiva i imaginativa, però se’n distingeix per l’ànima racional, que és on hi ha la voluntat, l’enteniment i la memòria. No obstant això, l’abadessa “dix a les dones que Déu havia donada voluntat a home, bèsties, ocells, peixes e a totes coses vivents” (cap. 39, § 1, p. 202), perquè els animals estan dotats d’apetit, que és la tendència natural a la satisfacció de les necessitats, i que és “figura e semblança de la voluntat” (Llull, OS [1989]: vol. I, p. 575).

Als éssers inferiors, però, els manca l’enteniment, i és aquesta mancança que explica que només “hom e fembra” estiguin obligats a voler amb raó, és a dir, a voler el bé per damunt del mal, perquè només “hom e fembra” disposen de “poder d’ànima qui entén ben e mal” (Llull 2005: cap. 31, § 2, p. 86).