De la disputa que Evast tingué amb Aloma, que no el volgué deixar entrar en religió

Un cop Blaquerna ha demostrat que és capaç d’assumir l’administració dels béns familiars, Evast planteja a Aloma el seu desig de dissoldre el matrimoni per entrar en un orde religiós; una proposta que la muller, però, no admet. La negativa genera una disputa entre els esposos i, en aquesta línia, el capítol compleix els requisits per ser considerat un diàleg segons paràmetres medievals: en un context situacional definit, dos interlocutors als quals s’atribueix un nom inequívoc presenten les seves posicions argumentatives sobre un tema seriós (Friedlein, Diàleg [2011]: 32-41). L’intercanvi de punts de vista culmina amb la no separació d’Evast i Aloma. En aquest sentit tradicionalment s'ha pensat que Llull, en la seva vida matrimonial, va fer el contrari que els seus personatges i va abandonar la seva família. No es pot perdre de vista que el primer cercle de lectors del Blaquerna —la cort de Mallorca— coneixia Llull, sabia que estava casat  amb Blanca Picany i també que, tal com diu ella mateixa en un document datat el 1276, "ha optat fins a tal punt per la vida contemplativa que gairebé no s’ocupa de l’administració dels seus béns" (Soler i Llopart, Família [2022]: 57). La contradicció que suposaria plantejar en una ficció el contrari del que ell havia fet en realitat fa pensar que el suposat "drama familiar" lul·lià no s'hauria produït, i que l’acord que es va establir entre Ramon Llull i Blanca Picany havia de ser en realitat similar al que es planteja al Blaquerna per a Evast i Aloma.