Esperança, caritat, justícia, fortitudo no foren virtuts si defallissen a Natana…
Natana es presenta al llarg de tota l’escena com a vehicle de Déu i apareix a la finestra com el llum que, enmig de la foscor, assenyala el camí als vianants perduts. Els parents, commoguts per l’ardor de la jove, no només abandonen, penedits, l’assalt, sinó que són moguts a devoció. Llull parla, concretament, de com venç en ells l’abstinència, entesa com a virtut moral que consisteix a frenar, quan escau, la voluntat. En qualsevol cas, l’heroïna venç. De fet, no podia ser d’altra manera, perquè és l’esposa del Senyor i res no li pot fer mal (Roca Mussons 1992: 256). El seu triomf, no cal dir-ho, “és el de les virtuts sobre la barbàrie” (Badia 1981: 26).
Eileen Power recorda que a ningú no li preocupava atacar un castell ocupat per una dama que es trobava sola. Assenyala, en aquest sentit, que s’han conservat històries de dones capaces d’aixecar el setge d’una propietat amb arguments de paraula, i en cita un exemple. El castell dels Knywets va ser reclamat pel rei que, davant la negativa de la parella d’entregar-lo, va enviar-hi deu homes. El marit era fora, així que va defensar-lo l’esposa qui, amb la pronúncia d’un discurs, va fer que els homes del monarca es retiressin (Power 1975).