El secret de Natana és un avís de Ramon

El Romanç d'Evast e Blaquerna de Ramon Llull dedica la primera part del segon llibre “De religió” a explicar la història de Natana, la promesa frustrada de Blaquerna que es fa monja inspirada per la doctrina sobre la funció de les virtuts en la gestió de la vida cristiana que aquest li comunica. La seva conducta recta i la seva agudesa mental li valen el càrrec d’abadessa del convent on ingressa, entre altres coses perquè mostra a la comunitat la millor manera d’elegir qui ha de guiar-la a través d’un artifici pensat per Ramon Llull mateix:

[…] mas Natana dix que ella havia entesa novella manera d’elecció, la qual està en art e en figures, la qual art segueix les condicions del Llibre del gentil e dels tres savis, lo qual segueix l’Art de trobar veritat. 

Blaquerna, cap. 24, § 2 (Llull 2016: 167).

D’acord amb el fil de la narració no hi ha dubte que les monges saben usar aquest subtil artifici amb tota desimboltura i això explica per què Natana reprèn la religiosa que al capítol 39 protesta, perquè segons ella, a les dones no els escau esforçar-se a pensar:

On, dementre que l’abadessa deïa subtilment aquestes paraules, una dona dix a l’abadessa que no era lleguda cosa que a fembra fossen dites tan subtils paraules.

Blaquerna, cap. 39, § 2 (Llull 2016: 202).

Quina és la subtilesa de l’abadessa que posa en guàrdia la monja? Res de massa abstrús comparat amb els mecanismes de l’art d’elecció reportats al capítol 24! Natana, en el seu sermó conventual sobre la voluntat, acaba de dir:

Voluntat se convé a amar ço qui és bo e a desamar ço qui és mal; on, quan hom ama més ço qui és menor bé que ço qui és major bé, adoncs ordena hom son voler a amar ço qui és mal e a desamar ço qui és bé.

Blaquerna, cap. 39, § 2 (Llull 2016: 202).

Aquest sermó de Natana sobre la voluntat completa els seus ensenyaments precedents sobre com ordenar els cinc sentits i com usar correctament les virtuts fent treballar les potències de l’ànima: memòria, enteniment i voluntat. La voluntat és la que ho relliga tot gràcies a la prioritat de la primera intenció, o sigui l’amor pel “bé major”, sobre la segona intenció, o sigui l’amor pel “bé menor”. Si la monja no fa l’esforç d’entendre aquesta frase, senyal que no pot retenir, entendre i voler posar en pràctica els ensenyaments que acaba de rebre i mai no es podrà comportar com una cristiana. Natana no ho pot tolerar i la contradiu. Després d’insistir en la necessitat d’entendre els mecanismes essencials de l’adhesió al bé i del rebuig del mal conclou, però, dient una cosa inquietant:

On ço que jo et dic te significa algun secret, lo qual segons lo temps en què som no et gos donar a entendre. 

Blaquerna, cap. 39, § 3 (Llull 2016: 203).

Quin secret és aquest? Què té de particular “lo temps en què som”? Per què Natana no gosa explicar-li el secret en qüestió a la monja mandrosa? El secret es revela de forma diàfana si es té en compte que aquesta frase no la diu Natana a les seves monges sinó l’autor del Blaquerna al seus lectors. Aquí Llull practica la metalepsis, és a dir una “transgressió paradoxal dels límits entre nivells narratius o àmbits lògics diferenciats” (Genette 2003). No serà, en efecte, fins al capítol 43 que el lector del Blaquerna descobrirà quina és la peculiaritat de “lo temps en què som”, que el distingeix dels altres, i per què aquesta peculiaritat exigeix l’exercici de la raó. Blaquerna, que peregrina a la recerca del seu ermitatge, es troba amb Fe i Veritat que van a buscar Enteniment, germà de totes dues, per tal que il·lumini els no creients fent-los pensar correctament.

Car temps és vingut que no volen rebre autoritats de sants ni miracles no són per los quals eren il·luminats los ignorants de mi e de ma sor; e per ço car les gents requeren raons e demostracions necessàries vaja mon frare [Enteniment], qui és poderós per la virtut de Déu a provar els catorze articles.

Blaquerna, cap. 43, § 3 (Llull 2016: 216).

Ni Natana ni les seves monges no han d’anar a mostrar la fe als no creients i el lector encara no ha rebut aquest ensenyament, que Llull reserva per a la segona part del llibre “De religió”, quan explica les aventures de Blaquerna abans de fer-se monjo. De tota manera, el sermó de Natana sobre la voluntat quedaria coix si no s’indiqués d’alguna manera que el mètode d’acompliment de la primera intenció que s’acaba d’exposar, basat en la comprensió racional de les veritats de la fe com a estímul de la voluntat, és, de fet, el mètode general de l’art de Ramon. Albert Soler, a l’epígraf “L’inici d’una nova era: els temps és més important que l’espai” de la introducció al Blaquerna (Llull 2016: 37-41), glossa la dimensió universal de les accions que emprenen els protagonistes de l’obra; l’excepció de l’atemporalitat en què es mouen és precisament la vinguda dels nous temps dominats per la raó. No hi fa res que les persones que han de rebre la il·luminació de la fe aparentment visquin lluny de les subtileses del pensament, perquè l’enteniment humà ha estat creat per entendre i la condició femenina no hi té res a veure. Tampoc no hi té res a veure la rusticitat dels pastors de la muntanya a qui predica un monjo del monestir regit per l’abat Blaquerna un quants capítols més endavant:

—Natural cosa és —dix l’abat— que enfre l’enteniment e la voluntat és gran concordança quan l’enteniment entén ço que la volentat ama e la volentat ama ço que l’enteniment entén; e per açò és sermó profitable con hi son provades les raons provables per natura d’enteniment. On, con los pastors sien gents pus adonables a entendre per raons que per autoritats, per açò amaran pus lleugerament los honraments de Nostra Dona si los entenen per raons necessàries probables que no farien si los havien a creure per autoritats.  

Blaquerna, cap. 66, § 4 (Llull 2016: 311).

Dones, pastors i no creients estan dotats de la mateixa capacitat intel·lectiva i l’Art de Ramon treballa sobre aquesta base. El secret de Natana, un cop aclarit, és ni més ni menys que l’ensenyament fonamental que ha de copsar un lector atent del Blaquerna.