Llengua

Lola Badia ens avisa dels perills de prendre decisions filològiques sense controlar la llengua original de l'escriptor. En l'edició de la famosa Cançó d'opòsits (poema XV) de Jordi de Sant Jordi, el vers 39 «e lo fons gorch aygua sus port me par» («i el gorg profund em sembla aigua dalt del port») només planteja problemes si hom desconeix que en català i en occità el terme port es pot referir a un port de muntanya, accepció absent en italià. A la fotografia, «un gorg profund»: la Gorja del Clop, a la Ribera Salada (Solsonès).

Fent l'edició crítica dels Cent noms de Déu de Ramon Llull, Simone Sari ha topat amb un passatge que presenta una lectura dubtosa sobre allò que passarà el dia del judici als qui no honren Déu: no podran "grisejar", és a dir, els cabells no se'ls tornaran grisos. En aquest article ens explica què vol dir aquesta lliçó, d'on prové i quin valor té en el conjunt de la tradició textual dels Cent noms.