Coses, calces o cases?

El més antic dels manuscrits que han transmès el Llibre de contemplació de Ramon Llull (datat el 1280) presenta una llengua amb un fort component occità; es tracta d'un experiment estilístic que Llull va assajar en aquesta obra. Doncs bé, al capítol 153, paràgraf 4, d'aquest manuscrit llegim el següent:

Los hòmens fan moltes causes les quals los animals irracionals no poden fer, les quals causes són causes  e vestiments e escriptures e naus e les altres causes d'est semblant.

Ara fixem-nos què diuen els altres manuscrits de l'obra, tots posteriors al de 1280, en aquest mateix passatge; veurem que el mot causes s'ha transformat, en tres ocasions, en coses però, en una ocasió, en cases:

Los hòmens fan moltes coses les quals los animals irracionals no poden fer, les quals coses són cases e vestiments e escriptures e naus e les altres coses d'aquest semblant.

És clar que el que diu el text és que els homes fan moltes coses: vestits, escriptures, naus... i causes o cases? Cal que tinguem en compte que la paraula causes, en occità, vol dir 'coses', però també 'calces' ("peça de vestit que cobria el peu i la cama, ajustant-se al contorn d'aquesta", DCVB).

Què és el que ha succeït? Doncs que els copistes van anar transformant l'occitanisme causes en coses, però quan van arribar al tercer causes van pensar que hi havia un error, que aquest coses ja no feia sentit i que segurament el que volia dir el text havia de ser cases. No van pensar que causes també vol dir 'calces'. Si Llull hagués volgut referir-se a cases, en occità hauria escrit cazes o maizons però no causes. Així, doncs, no hi ha dubte que Llull volia dir que els homes, entre moltes altres coses, fem calces.