La somera sodomita
Jaume Roig, l'autor de l'Espill, és un escriptor intel·ligent que quan escriu ho té tot pensat i és capaç d’arrencar-nos un somriure amb les nombroses bromes lèxiques que ens proposa. Així, la somera de l’episodi de l’entrada de Jesús a Jerusalem el diumenge de Rams fa riure per la gran animalada que Jaume Roig deixa anar sobre la pobra bèstia.
Escrit pels volts de 1460, el mateix any que Joanot Martorell començava la redacció del Tirant lo Blanc, l’Espill és una ferotge diatriba contra les dones que s’ha de circumscriure en el debat que sobre la condició femenina se suscita a la literatura en llengua vulgar des del segle XIII. L’Espill és l’obra més misògina de la literatura catalana, sí, però també és una obra amb altes dosis de comicitat i múltiples sorpreses, que s’amaguen darrere moltes de les paraules que circulen per més de setze mil versos.
L’entrada de Jesús a Jerusalem el diumenge de Rams (Mt 21,1-11; Mc 11,1-10; Lc 19,28-44; Jn 12,12-19) havia estat profetitzada pel profeta Zacaries, que havia afirmat que el rei d’Israel entraria a la ciutat sobre el llom d’un pollí com a rei de pau i símbol dels nous temps (Za 9,9-10). Així doncs, Jesús avança cap a Jerusalem damunt d’un pollí i amb tota la humilitat del món. Els evangelis expliquen l’entrada a Jerusalem així:
Quan, ja a prop de Jerusalem, arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres, llavors Jesús va enviar dos deixebles, tot dient-los: Aneu fins al poblet d’aquí al davant i tot seguit hi trobareu una somera fermada, amb un pollí al costat; desfermeu-los i meneu-me’ls. (Mt 21,1)
Jaume Roig ja té les dues bèsties que necessita: la somera i el pollí. Una i altre animal havien estat interpretats tradicionalment com una al·legoria de la religió dels jueus i del cristianisme.
El capítol 134 de la Vida de Jesucrist (publicada el 1497) de sor Isabel de Villena, per exemple, explica que la somera anava seguida del seu pollinet i que Jesús va cavalcar primer la somera i després el pollí i després una altra vegada la somera.
I això no sense gran misteri, car la somera significava lo poble judaic, lo qual lo Senyor deixaria per sa gran bestialitat i desconeixença, i prendria lo poble gentil, qui significava lo pollí, tirant a la llei evangèlica.
Vegem què diu l’Espill sobre la pobra somera (el pollí s’esmenta als versos anteriors):
L'asna aquellaque fon trobadaal peu lligadaa un pinell,prop lo castellple d'almogàverse de gens bravesmoltes esquadres,collerats, lladres,saltejadorse robadors—inics contrarisals comissarise tots ells massa—,com a bagassasodomitavae fornicavaab sos tacanys,molts déus stranys,pseudodivins,àsens, rossins:quants hi anavenla cavalcavencom a publica.
(La somera aquella que va ser trobada lligada al peu d'un pi petit, prop del castell ple d'almogàvers i de moltes esquadres de gent valenta, de collerats, lladres, saltejadors i robadors —inics contraris als comissaris i que tots ells són massa—, com a bagassa sodomitava i fornicava amb els seus brètols, molts déus estranys, pseudodivins, ases i rossins: tots els que hi anaven la cavalcaven com a una prostituta.)
Els despropòsits que Roig engalta a la representant de la família dels èquids, que li serveixen per blasmar amb contundència la Sinagoga, són del tot esperables en una obra que milita en les files antifeministes. La bèstia és qualificada de «bagassa», de prostituta («publica»). El súmmum de la irreverència és el verb «sodomitar», un hàpax de notables efectes còmics que voldria dir que la somera comet accions sodomítiques: les formes verbals «sodomitava» i «fornicava» tenen com a subjecte actiu la somera. És força difícil d’imaginar com s’ho devia fer la femella de l’ase amb un humà. Només la broma picant fa comprensible el sentit del vers.