Antònia Carré

Antònia Carré

Universitat Oberta de Catalunya

Premi extraordinari de llicenciatura en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1984). Doctora en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1992).

Professora col·laboradora de la Universitat Oberta de Catalunya (des de l’any 2000).

S’ha dedicat a l’anàlisi de la cultura literària dels escriptors catalans del segle XV, especialment a l’estudi i l’edició de textos mèdics escrits en català o traduïts a la llengua vernacla.

Ha publicat molts treballs sobre l'Espill de Jaume Roig, entre els quals destaca l'edició crítica (Barcino, "Els Nostres Clàssics", 2014) i l'edició del text regularitzat amb traducció al català actual i comentaris (Quaderns Crema, 2006). Ha preparat l’edició crítica  dels Aforismes d'Hipòcrates (Publ. de l'Abadia de Montserrat, 2000), dels Quesits de Girolamo Manfredi (Barcino, "Els Nostres Clàssics", 2004), publicats també en la traducció castellana de Pedro de Ribas de 1567 (CiLengua, 2009), del Regiment de sanitat per al rei d’Aragó d'Arnau de Vilanova (Universitat de Barcelona, 2017) i de la part conservada del Lilium medicine de Bernat de Gordon (amb Lluís Cifuentes, Queen Mary, 2017). 

Ha participat en diversos projectes de recerca dirigits per Lola Badia i per Lluís Cifuentes. És membre del Centre de Documentació Ramon Llull i de l’espai virtual Sciència.cat.

Amb el convenciment que el saber s’ha de portar més enllà de les aules universitàries, ha dedicat esforços a la difusió dels coneixements, i és per això que ha escrit articles divulgatius i material didàctic, tant per a l’ensenyament secundari com universitari.

Amb l’heterònim d’Antònia Carré-Pons, ha publicat fins ara vuit llibres de ficció.

 

Articles signats

La feina de reeditar textos (mèdics) medievals de vegades ens proporciona lectures que ens inciten a l’exclamació o a la sorpresa. Els editors més antics han comès errors de lectura flagrants, que podem justificar perquè la majoria no tenien formació filològica, i que nosaltres ara podem esmenar perquè comptem amb instruments de treball molt més moderns. També es podria donar el cas que la mala lectura fos producte dels prejudicis morals d’època, que no els permetien llegir un sintagma que a nosaltres ja no ens escandalitza.

Categoria: 

Arnau de Vilanova va escriure en llatí el Regiment de sanitat per al rei d’Aragó (1305-1310), pensant en les malalties de Jaume II. El text va ser traduït poc després al català pel seu cirurgià major, Berenguer Sarriera, a instàncies de la reina Blanca, i és un dels textos mèdics més importants de l’occident llatí: se n’han conservat molts manuscrits llatins i se’n van fer traduccions a diverses llengües vernacles, prova irrefutable de la seva utilitat pràctica i del seu èxit.

Categoria: