Una puça amagada en un manuscrit

Categoria: 

Fa poc treballàvem en l'edició del volum II del Llibre de contemplació de Ramon Llull, quan ens vam topar amb aquest passatge del cap. 133 (§ 16):

Hom és en treball e en afany dia e nit per poolls e per pus e per cimolls e per mosques.

És a dir: "Hom pateix dia i nit per polls, puces, xinxes, i mosques".

Ens va cridar l'atenció el mot pus, que ens resultava desconegut i que un altre manuscrit de la mateixa obra registrava com a puus. Totes dues formes, pus i puus, són variants per pulç (< PULICE), 'puça'.

El que succeeix és que els diccionaris, fins ara, només havien registrat com a puu un mallorquinisme que designa la puça de mar (Talitrus saltator, a la fotografia), una bestioleta diminuta i inofensiva que salta i bota per la sorra de moltes platges i que potser coneixeu. És obvi que Llull, però, no es refereix a aquest animaló simpàtic sinó al paràsit que fa unes picades molt molestes; de manera que acabem de descobrir que pus/puus és la forma més antiga del mot puça, i que Llull ja l'utilitzava a principi dels anys setanta del segle XIII, quan escrivia el Llibre de contemplació.

Vet ací, doncs, un maó més al gran edifici de la lexicografia històrica que poc a poc, entre tots, anem aixecant.