Una puça amagada en un manuscrit
Fa poc treballàvem en l'edició del volum II del Llibre de contemplació de Ramon Llull, quan ens vam topar amb aquest passatge del cap. 133 (§ 16):
Hom és en treball e en afany dia e nit per poolls e per pus e per cimolls e per mosques.
És a dir: "Hom pateix dia i nit per polls, puces, xinxes, i mosques".
Ens va cridar l'atenció el mot pus, que ens resultava desconegut i que un altre manuscrit de la mateixa obra registrava com a puus. Totes dues formes, pus i puus, són variants per pulç (< PULICE), 'puça'.
El que succeeix és que els diccionaris, fins ara, només havien registrat com a puu un mallorquinisme que designa la puça de mar (Talitrus saltator, a la fotografia), una bestioleta diminuta i inofensiva que salta i bota per la sorra de moltes platges i que potser coneixeu. És obvi que Llull, però, no es refereix a aquest animaló simpàtic sinó al paràsit que fa unes picades molt molestes; de manera que acabem de descobrir que pus/puus és la forma més antiga del mot puça, i que Llull ja l'utilitzava a principi dels anys setanta del segle XIII, quan escrivia el Llibre de contemplació.
Vet ací, doncs, un maó més al gran edifici de la lexicografia històrica que poc a poc, entre tots, anem aixecant.