Vés al contingut

Reconstruir les figures de l'Art de Ramon Llull

Categoria

Ramon Llull és un escriptor extraordinàriament creatiu en les estratègies comunicatives que desplega. No és només autor d'una extensíssima obra textual, sinó que també és el creador d'un ampli i variat aparat de figures gràfiques que acompanyen molts dels seus textos. Per això, en la tasca d'edició de les seves obres cal fer atenció al text que transmeten els manuscrits, però cal no descuidar el format d'unes figures que el mateix Llull va dissenyar amb molta cura. Us expliquem com hem reconstruït les figures de l'Art demostrativa, que es publicarà enguany a la Nova Edició de les Obres de Ramon Llull.

L'Art demostrativa (1283) és la segona versió del sistema que Llull va crear a partir de la Il·luminació que havia tingut a la muntanya de Randa, a Mallorca (vers 1274), i en què se li revelava "la forma i la manera" ("modum et formam", diu la Vida de mestre Ramon) de fer el millor llibre del món contra els errors dels no cristians que s'havia proposat de fer. El text de l'Art demostrativa va precedit de dotze gràfics, onze dels quals són figures circulars i un és una taula. En tots aquests gràfics no només són importants les formes sinó que també ho són els colors. És adequat afirmar, doncs, que els recursos visuals que utilitza Llull a l'Art demostrativa són de natura gràfica i també cromàtica.

En preparar l'edició crítica de la versió catalana d'aquesta obra, a cura de Josep E. Rubio, es planteja un problema seriós que té a veure amb aquests gràfics: l'únic manuscrit que conserva el text català de l'Art demostrativa, que és molt antic i que està relacionat amb el mateix Llull (és el còdex 220 h conservat a la Martinus-Bibliothek de Magúncia), ha perdut el quadern inicial que contenia les figures de l'Art. Cal, per tant, no només editar el text escrit, sinó que també cal reconstruir com devien ser aquelles figures.

Al text de l'Art demostrativa, Llull dona algunes indicacions prou detallades de com són els gràfics. Així, precisa:

 

«On, los quadrangles són composts: a la bcde deu ésser donada color blava; e a la fghi, negra; e a la klmn, vermella; e a la opqr, verd.» (Art demostrativa, I.2, § 3).

«La primera figura és circular, segons que apar en lo començament d’esta art [és a dir, en el quadern amb els gràfics que s'ha perdut], e és composta de cinc triangles de diverses colors. Lo triangle blau és de Déu, creatura, operació; lo triangle verd és de diferència, concordança e contrarietat; lo triangle vermell és de començament e mijà e fi; lo triangle groc és de majoritat, egualtat e menoritat; lo triangle negre és d'afermació e dubitació e negació.» (Art demostrativa, I.3, § 1).

«En esta figura ha línies blaves e vermelles, e la v està en lo mig.» (Art demostrativa, I.4, § 2).

«Al foc és atribuïda color vermella, e a l’àer blava, e a l’aigua verd, e a la terra negra.» (Art demostrativa, I.8, § 2).

Tanmateix, si consultem els manuscrits més antics de la versió llatina de l'Art demostrativa, de seguida ens adonem que hi ha unes constants que es repeteixen en l'ús dels colors de les figures. Així: 

  • Pel que fa a la figura A
    • la A sempre és blava
    • al disseny hi predomina el blau
  • Pel que fa a la figura S, la S sempre és verda
  • Pel que fa a la figura T, la T sempre és vermella
  • Pel que fa a la figura V
    • la V sempre és blava i vermella
    • els termes i les lletres alternen entre blau i vermell
  • Pel que fa a la figura X
    • la X sempre és groga
    • al disseny hi predomina el verd
  • La figura Z sempre és negra
  • La figura Y sempre és blava
  • Pel que fa la figura Demostrativa
    • els noms dels elements sempre estan en els colors determinats al text de l’Art demostrativa
    • les lletres que representen les figures ASTVXYZ estan en el color corresponent
  • Pel que fa a la figura de la Theologia, predomina el blau
  • Pel que fa a la figura de la Philosophia, predomina el vermell
  • Pel que fa a la figura del Ius, predomina el verd
D'acord amb aquestes constants, i adaptant les grafies dels termes que hi ha inscrits en els gràfics als usos que apareixen en el text de l'obra, hem dut a terme la reconstrucció de tot aquest aparat de figures del manuscrit català.

En el procés de disseny i elaboració de tots aquests gràfics ens ha quedat ben clara una cosa: com de complicat i difícil havia de ser per als copistes dels manuscrits executar les figures lul·lianes amb tots els seus requeriments!