La dona que mira per la finestra

Al capítol 19 del Romanç d'Evast e Blaquerna Nastàsia, la mare de Natana, la protagonista femenina, mira des de la finestra tot el que succeeix a la ciutat i convida la seva filla a fer el mateix: "E, per açò, llevà’s del lloc on seïa e anà mirar a la finestra les gents qui passaven per la carrera."

En realitat, Nastàsia vol temptar la seva filla amb els delits i els plaers del món que passen davant dels seus ulls; però, és clar, no tot el que es pot veure a través d'una finestra són coses temptadores...

[10] Dementre que Nastàsia estava a la finestra, una donzella amb molt gran gent venia pregar Déu a l’església e devia ésser l’endemà núvia. Molt fo bella e molt noblement vestida e cavalcava en un bell palafrè; molts honrats hòmens la seguien a peu e moltes honrades dones, bornadors, joglars qui cantaven e sonaven instruments e hòmens qui ballaven feïen honor a aquella donzella. Nastàsia cridà Natana e dix que estigués amb ella a la finestra. Natana vénc a la finestra.

—Filla —dix Nastàsia—, vejats com bella cosa és a veer la donzella e tots los altres qui van amb ella.

Dementre que Nastàsia dix aquestes paraules, passà un cors que hom portava soterrar a l’església. Lo dol ni el plor que sa muller feïa, qui el vos podria dir?

—Mare —dix Natana—, veets vós com gran dolor ha aquella dona qui ha perdut son marit?

Nastàsia no respòs a ses paraules e llevà’s de la finestra per ço que Natana se’n llevàs e no veés lo plor ni la dolor que la dona menava.

Ja podeu consultar la nota que Elisabet Prats i Maria del Carme Janer han fet al paràgraf 10 d'aquest capítol, on expliquen el sentit d'aquesta escena aparentment intranscendent.