Història

La pesta bubònica. Bíblia de Toggenburg (1411)

Buscar llocs salubres enmig d'una epidèmia ha estat una reacció freqüent en els nostres dies, en la crisi del Covid-19, i també a l'Edat Mitjana. Només que ara potser tenim més informació que llavors com per sortir corrent i més criteri per fer front a les terribles conseqüències d'una pandèmia. Bernat Metge va retratar, a la seva inacabada Apologia, aquesta situació i com un personatge es diposa a fugir de Barcelona cames ajudeu-me.

Categoria: 

La Biblioteca Ambrosiana de Milà custodia un dels còdexs datats més antics de la literatura catalana: el Llibre de contemplació de Ramon Llull, acabat de copiar per Guillem Pagès el juliol de 1280. Aquest venerable manuscrit, objecte de moltes i variades circumstàncies al llarg de la seva història, conté una veritable "col·lecció" de manícules als seus marges. Som a Milà, treballant en l'edició del segon volum de l'obra, que ha de veure la llum el 2020, i us n'oferim una mostra.

Categoria: 

Ramon Llull és el primer autor cristià que parla de la veneració islàmica dels noms de Déu, i ho fa en una obra formada com un recull de pregàries rimades, escrita en català i dedicada al papa: els Cent noms de Déu. Tradicionalment, aquesta obra ha estat llegida com un text antislàmic, però diversos indicis posen de manifest que, en realitat, planteja un diàleg entre el Cristianisme i l'Islam d'una forma ben innovadora. El filòleg i lul·lista Simone Sari, que està preparant una edició crítica dels Cent noms de Déu, explica per què aquesta obra es pot considerar un pont entre les dues religions.

Categoria: 

En ple setge de Barcelona, durant la Guerra de Successió, més d'un centenar de manuscrits de Ramon Llull van ser transportats més enllà de les línies enemigues i van emprendre un llarg viatge fins a Alemanya. L'11 de setembre de 1714, les tropes borbòniques tenien instruccions precises del rei Felip V de buscar aquests còdexs i preservar-los, però ja era massa tard. Des de 1803, són a Munic després d'haver passat per Düsseldorf, Magúncia i Mannheim. Un d'aquests manuscrits era el del Romanç d'Evast e Blaquerna, que estem anotant; si s'hagués perdut en tan atzarós periple, avui no podríem llegir aquesta novel·la.

Categoria: