Les pandèmies i la literatura
Buscar llocs salubres enmig d'una epidèmia ha estat una reacció freqüent en els nostres dies, en la crisi del Covid-19, i també a l'Edat Mitjana. Només que ara potser tenim més informació que llavors com per sortir corrent i més criteri per fer front a les terribles conseqüències d'una pandèmia. Bernat Metge va retratar, a la seva inacabada Apologia, aquesta situació i com un personatge es diposa a fugir de Barcelona cames ajudeu-me.
A la segona meitat del segle XIV, d'ençà de la gran epidèmia de 1348, a tot Europa es van produir diverses onades de la terrible malaltia que coneixem com a pesta negra o pesta bubònica. Bernat Metge, cap a final del segle, retrata una d'aquestes pandèmies. Ho fa en una obra que va deixar inacabada, l'Apologia, de la qual amb prou feines va escriure un parell de pàgines.
El personatge de Bernat es troba estudiant a la seva cambra quan Ramon truca insistentment a la porta. Ramon demana a Bernat que li vigili la casa, ja que deixa Barcelona amb els seus familiars i servents perquè hi ha un brot de pesta a la ciutat:
Jo, veent la gran pestilència que per nostres pecats, o per què es vulla, car no sé què s'és, hi ha tant durat e dura encara, he deliberat, e així ho metré en execució, que amb ma muller e amb mos infants e amb alguna part de ma companya, car partida d'aquella hi entenc a lleixar per guardar ma casa, hi partesca cuitadament, e que me'n vaja en alguna part que sia quítia e neta d'aquest mal. E per tal són vengut a tu per pregar-te que, així com en presència has emparat totstemps mos afers, tu vulles en ma absència prendre càrrec d'aquells e haver per recomanada ma casa e aquells que hi romandran.
(Metge 1999: 178-179)
En un moment en què es considerava que el contagi es produïa per la putrefacció de l'aire, hom tendia a buscar els aires nets del camp, en contraposició amb les atmosferes corrompudes de les ciutats. També Giovanni Boccaccio, al pròleg a la primera jornada del Decameró (1350-1353) conta com un grup de joves fuig d'una Florència empestada per viure en una vil·la al camp toscà; allí, els joves porten una vida saludable i relaxada i es dediquen als plaers moderats, entre els quals l'explicació dels cent contes que conformen l'obra. La literatura i les epidèmies, doncs, mantenen relacions des d'antic.
L'apel·latiu "negra" amb què els coetanis anomenaren la pesta prové del fet que els afectats presentaven taques fosques a la pell com a conseqüència d'hemorràgies subcutànies. La Yersinia pestis és un bacil que infectava puces que viatjaven en les rates dels vaixells que provenien de l'Àsia central. Durant els primers dies, i coincidint amb el període d'incubació de la malaltia, la persona infectada no presentava cap simptomatologia. Passats uns dies, però, la malura es manifestava amb tota la seva virulència i la majoria de les víctimes morien en el termini de quatre a set dies. El símptoma característic d'aquesta variant de la malaltia era l'aparició de tumoracions (bubons) a l'engonal, el coll i les aixelles pels quals supurava pus i sang. L'aparició d'aquestes tumoracions anava acompanyada de febre alta (entre 38º i 41º), vòmits i confusió o deliri. Va morir entre el 30% i el 60% de la població d’Europa, sobretot en els nuclis urbans. A Barcelona, l'estiu de 1348 va ser duríssim: la majoria d’autoritats municipals (i jurats del Consell de Cent) en van ser víctimes. La pesta es va reproduir en anys posteriors (amb un rebrot especialment virulent amb els nens el 1362), cosa que en va agreujar encara més els efectes.