Vés al contingut

Edició de textos

Els textos del passat i els manuscrits que els conserven són vestigis d'un món que ha desaparegut, testimonis escrits que han sobreviscut el pas del anys i que cal recuperar si volem preservar el patrimoni cultural que transmeten i fer-lo conèixer als lectors actuals.

Entre les obres antigues i nosaltres, hi ha una distància que sovint dificulta l'accés als textos i que només podem salvar traslladant els codis culturals que presenten aquests testimonis als nostres codis moderns. D'una banda, el format dels llibres és molt diferent. De l'altra, la llengua i l'escriptura que presenten els textos no sempre són intel·ligibles per als lectors actuals. A més, a causa de la distància cultural, és possible que alguns aspectes del contingut del text s'allunyin del sentit i la forma originals o bé ens resultin difícils d'entendre.

Per això cal que un especialista, l'editor, faci tota una sèrie d'operacions d'edició i adaptació del text: estudiar-ne els testimonis, transcriure'ls, reconstruir els passatges deturpats del text, ortografiar-lo, puntuar-lo, anotar-lo, traduir-lo, etc. En definitiva, traslladar-lo a un format que avui sigui més accessible i comprensible.

Amb l'objectiu de fer accessibles i assequibles els textos del passat als lectors del present, el filòleg editor de textos actua d'intermediari entre el text i els lectors. A partir de les eines que li ofereix la crítica textual, l'editor estudia les fonts en què s'ha transmès un determinat text i en prepara una versió que s'adeqüi a les necessitats i les expectatives dels lectors als quals va destinat el text.

Evidentment, segons el grau d'especialització del lector i segons les característiques específiques de cada text, aquesta intermediació té un pes més o menys gran. És per això que es poden distingir diferents tipus d'edicions. Cada d'edició s'adequa a unes necessitats concretes, requereix l'aplicació d’unes tècniques i uns criteris específics i proposa una manera diferent d'accedir al text.

Anna Fernàndez-Clot (2017)

Articles

A la tardor de l'Edat Mitjana els devocionaris particulars anomenats llibres d'hores van tenir una gran difusió entre els laics; sovint eren manuscrits d'una gran riquesa en l'ornamentació i en les il·lustracions, com Les molt riques hores del Duc de Berry (1412-16) o, en àmbit català, el Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra (1342), amb miniatures de Ferrer Bassa i el seu taller. Les Hores de nostra Dona i els Cent noms de Déu són dues obres de Ramon Llull que poden ser llegides en el lloc dels himnes i dels salms de l'ofici litúrgic de les hores. Aquest tipus de lectura és evident, per exemple, en un manuscrit del segle XIV que es pot definir com un autèntic llibre d'hores lul·lià. Per mostrar com funciona aquesta reinterpretació lul·liana de l'ofici diví, hem volgut rescatar aquest magnífic testimoni i posar-lo a l'abast dels lectors actuals.

Categoria
Ariadna i Teseu - Casa di Meleagro, Pompeia, s. I

L'Editorial Barcino ha publicat l'edició crítica de la traducció catalana medieval de les Heroides d'Ovidi, a cura de Josep Pujol. Us oferim uns fragments de l'epístola que Ariadna adreça a Teseu i la lectura dramatitzada que en va fer Raquel Parera, filòloga i editora de Barcino, en l'acte de presentació del volum, el 12 de desembre del 2018 al Museu d'Història de Barcelona.

Categoria
NEORL XV
Edició crítica de Francesc Tous Prieto

Acaba de sortir el volum XV de la col·lecció NEORL, que conté l'edició crítica de dos reculls de proverbis lul·lians: els Mil proverbis (1302) i els Proverbis d'ensenyament (1309?). Aquesta edició, a cura de Francesc Tous Prieto, s'ha beneficiat d'un estudi sistemàtic sobre l'ús de les formes sentencioses i proverbials en l'obra de Llull i és la primera edició crítica que té en compte la totalitat de la tradició textual de cada col·lecció.

Categoria
Jesús i els fariseus (The Morgan Library MS M. 8 fol. 149r, vers 1511)

En les tasques de preparació de l'edició dels Mil proverbis de Ramon Llull per a la NEORL, hem trobat una paraula mai registrada fins ara en cap diccionari de la llengua: despregar.

Categoria
Calces medievals d'home

Al cap. 153 (paràgraf 4) del Llibre de contemplació de Llull, els manuscrits presenten una curiosa discrepància: allà on el més antic diu causes, els altres diuen cases. Què deu ser el que en realitat va escriure Ramon?

Categoria