A la tardor de l'Edat Mitjana els devocionaris particulars anomenats llibres d'hores van tenir una gran difusió entre els laics; sovint eren manuscrits d'una gran riquesa en l'ornamentació i en les il·lustracions, com Les molt riques hores del Duc de Berry (1412-16) o, en àmbit català, el Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra (1342), amb miniatures de Ferrer Bassa i el seu taller. Les Hores de nostra Dona i els Cent noms de Déu són dues obres de Ramon Llull que poden ser llegides en el lloc dels himnes i dels salms de l'ofici litúrgic de les hores. Aquest tipus de lectura és evident, per exemple, en un manuscrit del segle XIV que es pot definir com un autèntic llibre d'hores lul·lià. Per mostrar com funciona aquesta reinterpretació lul·liana de l'ofici diví, hem volgut rescatar aquest magnífic testimoni i posar-lo a l'abast dels lectors actuals.
