La 'Medicina de pecat' de Ramon Llull
Acaba de sortir publicat el volum XVI de la col·lecció NEORL, que conté l'edició crítica de la Medicina de pecat de Ramon Llull. L’Anna Fernàndez-Clot, editora del text, ens parla d’aquesta obra en vers i de la transmissió que ha tingut.
La Medicina de pecat, acabada d'escriure a Mallorca el juliol del 1300, és una obra en vers de caràcter espiritual, que està destinada principalment a un públic laic i que té una finalitat aplicada: ajudar els lectors a purgar els pecats i aconseguir la salut de l'ànima.
Les cinc parts en què s'estructura el text, format per 5870 versos, corresponen a cinc remeis (la contrició, la confessió, la satisfacció, la temptació i l'oració) que han de permetre assolir aquest objectiu d'una manera gradual: les tres primeres parts ofereixen pregàries en primera persona amb les quals hom pot penedir-se dels pecats comesos; la quarta part ensenya com evitar les temptacions que poden fer dubtar dels principis de la fe cristiana i desviar els homes de la primera intenció, especialment a partir d'un mal ús de les potències i virtuts humanes; finalment, la cinquena part presenta un mètode per pregar i contemplar Déu basat en les regles i qüestions de l’Art lul·liana que és útil per mantenir les potències racionals en la via de salut.
El text complet de la Medicina de pecat va tenir força difusió durant l’edat mitjana, però actualment només es conserva en un manuscrit del segle XIV que recull les principals obres en vers del beat (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 2017) i en un descriptus del segle XVIII d’aquest cançoner lul·lià.
Per iniciativa de Llull la cinquena part de l’obra, titulada D’oració, va circular també com un opuscle independent i va tenir una difusió notable. El testimoni més antic d’aquesta part (Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm. 10504, f. 15-24) és un manuscrit copiat segurament el mateix any 1300 per Guillem Pagès, col·laborador de Llull i copista de diversos manuscrits que contenen obres catalanes de l’autor, com per exemple el testimoni prínceps del monumental Llibre de contemplació.
A partir del segle XIV el capítol “De trinitat” de la quarta part de la Medicina de pecat també es va començar a difondre com un opuscle autònom. D’altra banda, en algunes ocasions només es van copiar fragments de l’inici de l’obra, identificats, però, com a part del conjunt. El primer testimoni conegut de la difusió d’aquests capítols és un plec del segle XIV, actualment conservat a Dublín (University College, Archives, ms. B 100, part II).
Així doncs, des del segle XIV van circular de manera paral·lela tant el tractat en cinc parts (el text complet o alguns fragments de l’inici de l’obra) com la part D’oració i el capítol “De trinitat” com a opuscles independents. A més, al segle XVIII aquestes diferents unitats textuals de l’obra van ser traduïdes al llatí.
Tot plegat ha dibuixat una tradició textual relativament complexa, que encara no havia estat estudiada de manera sistemàtica. La nova edició crítica parteix d’un estudi exhaustiu del conjunt de testimonis directes (les còpies conservades en català i en llatí) i indirectes (còpies no conservades, referències en inventaris i catàlegs, edicions) de les diverses unitats textuals en què ha circulat la Medicina de pecat al llarg del segles.
Això ha permès descobrir les relacions existents entre els dotze testimonis actualment conservats de l’obra i ha posat de manifest l'autoritat textual de l'únic testimoni medieval que trasmet el text complet, que Salvador Galmés no havia pogut tenir en compte en la seva edició de l'obra al volum XX de les ORL i que Jeroni Rosselló havia editat amb criteris poc fiables l'any 1859. Com a resultat d'aquest estudi, la present edició proposa una reconstrucció del text complet de la Medicina de pecat i de la tradició de les diferents unitats textuals que parteix de criteris fonamentats des d'un punt de vista filològic.