Un tast de 'Curial e Güelfa' al català actual. Sobre la potència de les dones
Curial e Güelfa és una de les millors obres de la literatura catalana medieval, una novel·la d'amor i cavalleries escrita al segle XV i considerada un clàssic imprescindible de la nostra literatura. L'Editorial Barcino n'ha publicat una versió al català actual, adaptada per l'escriptor Lluís-Anton Baulenas. Us n'oferim un tast que il·lustra un dels aspectes més destacats de l'obra: la potència de les dones.
L’Editorial Barcino ha publicat la novel·la Curial i Güelfa en tres volumets, adaptada al català actual per Lluís-Anton Baulenas i revisada per Raquel Parera. Aquesta nova edició forma part de la col·lecció Tast de Clàssics, que ofereix versions dotades d’estil literari sense renunciar al rigor filològic i a la fidelitat envers l’original.
L'adaptació al català actual permet que tothom pugui llegir aquesta gran novel·la de la literatura catalana medieval, sense traves lingüístiques i amb un estil literari ben treballat.
Joan Santanach i Lluís-Anton Baulenas han parlat de Curial e Güelfa, del procés d'adaptació de l'obra i de la seva riquesa literària en una entrevista al programa "Més 324".
La potència femenina al 'Curial e Güelfa'
Raquel Parera ha reivindicat la vigència d'aquesta novel·la i, especialment, la potència dels personatges femenins en l'article "La potència femenina en el Curial e Güelfa", publicat a Núvol:
Quan em demanen quina és la meva novel·la preferida responc: Curial e Güelfa. Sí, és una obra del segle XV que podríem qualificar “d’amor i cavalleries”, però les passions que s’hi descriuen encara ens inflamen en ple segle XXI. Per això és un clàssic. L’Enveja (en majúscula) és el veritable motor de l’acció. L’amor, la gelosia, l’angoixa… els sentim igual avui que aleshores. I hi ha un aspecte que sempre m’ha cridat l’atenció: la potència dels personatges femenins, complexos i molt ben construïts, que prenen la iniciativa i són la clau de volta de la història. Hi haurà tres dones, a la vida de Curial: Güelfa, Làquesis i Càmar. Cadascuna és la més bella de la seva terra (Itàlia, Alemanya i Tunis), però són molt diferents, fins i tot oposades.
Per il·lustrar aquesta potència dels personatges femenins al Curial e Güelfa hem seleccionat un fragment de la nova edició de Tast de Clàssics que mostra la fortalesa de la Güelfa:
—Curial, he decidit transferir-te tots els meus tresors i sense dir-te’n res he donat principi al teu honor. És cert que t’estimo, i, així com t’he atorgat els béns, et donaré altres coses quan a mi em semblarà que et calgui; per això et prego que t’afanyis a cercar la via per la qual pugui créixer el teu honor. I no et faci por que et faltin els diners. Tanmateix, vull que m’observis aquesta llei: que, del meu amor, mai no me’n demanis més del que jo decideixi donar-te. I, d’altra banda, t’aviso —i recorda-te’n bé— que si mai et declares públicament servidor meu, em perdràs per sempre més i et privaré dels béns que esperes obtenir de mi. D’ara endavant no podràs al·legar ignorància.
I, prenent-lo per les galtes, el va besar, i li va manar que tornés a casa seva.