Ramon Llull. Mil proverbis. Proverbis d'ensenyament
Acaba de sortir el volum XV de la col·lecció NEORL, que conté l'edició crítica de dos reculls de proverbis lul·lians: els Mil proverbis (1302) i els Proverbis d'ensenyament (1309?). Aquesta edició, a cura de Francesc Tous Prieto, s'ha beneficiat d'un estudi sistemàtic sobre l'ús de les formes sentencioses i proverbials en l'obra de Llull i és la primera edició crítica que té en compte la totalitat de la tradició textual de cada col·lecció.
Diu Francesc Tous en el text de presentació del volum:
Malgrat que Ramon Llull hagi escrit més de 250 obres, algunes de tan monumentals com el "Llibre de contemplació", la brevetat, la concisió i la síntesi van ser sempre ideals perseguits i preuats per l'autor. Tot i així, és especialment a partir de 1290 que Llull mostra un interès i una atracció notables per diversos tipus de formes sentencioses i aforístiques, entre les quals cal comptar el proverbi; hi descobreix una forma literària molt dúctil que atresora un potencial persuasiu i didàctic remarcable. Si als "Proverbis de Ramon" (1296) l'autor n'explora totes les possibilitats pedagògiques i les aplica a un ventall molt ampli de disciplines, en les dues col·leccions incloses en aquest volum s'ajusta als límits habituals del gènere i ofereix pautes de conducta i consells morals als lectors, tot i que els confereix, com és usual en les seves propostes, un caràcter marcadament personal.
Tant els Mil proverbis com els Proverbis d'ensenyament tenen una orientació parenètica, s'adrecen a un públic laic i només han tingut una circulació en llengua vernacla. Ara bé, es tracta de reculls amb característiques formals i una tradició textual força diferents, cosa que ha estat significativa a l'hora de preparar l'edició crítica dels textos.
Els Mil proverbis és una col·lecció temàtica en prosa que aplega un miler d'enunciats, organitzats en 52 capítols d'una vintena de proverbis cada un. El text ha estat transmès per sis manuscrits medievals complets, un de parcial de finals del segle XV i un manuscrit del segle XVIII que és un descriptus (una còpia directa i fidel) d'un dels còdexs medievals; a més, se'n va fer una versió llatina que s'ha conservat en un manuscrit a cavall dels segles XVI-XVI i una edició bilingüe llatí-català publicada a Mallorca el 1746.
L'obra va ser editada per Jeroni Rosselló a les Obras de Ramón Lull (1886, 1901) i per Salvador Galmés a les ORL XIV (1928), el text de la qual ha servit de base per a altres edicions i traduccions. Per primera vegada, però, Francesc Tous ha estudiat tots aquests testimonis del text, n'ha analitzat els llocs crítics i ha pogut establir un stemma codicum, és a dir, un arbre geneològic dels còdexs, que posa de manifest que el testimoni medieval conservat a la Biblioteca March de Palma (no tingut en compte en les edicions anteriors) és el manuscrit més adequat com a base de l'edició. Els criteris editorials estan ben justificats a la introducció i l'aparat crític permet resseguir totes les esmenes del text i les variants de la tradició.
D'altra banda, els Proverbis d'ensenyament és un recull breu de proverbis en vers, format per 174 apariats octosíl·labs (grups de dos versos), en què cada apariat correspon a un proverbi. Es tracta d'un text que presenta diverses incògnites, ja que és de datació incerta, com explica Tous a la introducció (p. 194-200), i només ens ha arribat a partir de dos manuscrits copiats a finals del segle XVI i, com ha descobert recentment Barry Taylor a partir de la tesi doctoral de Francesc Tous, en unes anotacions marginals fetes a mà en un manuscrit imprès del tombant dels segles XVI-XVII que es conserva a la British Library.
El 1882 Morel-Fatio va publicar per primera vegada una edició d'aquest recull, però partia només d'un testimoni, com també l'edició de Salvador Galmés a les ORL XIV. La present edició, doncs, és la primera que té en compte els tres testimonis actualment coneguts del text i que parteix d'una anàlisi detallada dels testimonis, cosa que permet aclarir alguns passatges fins ara poc clars i justificar determinades esmenes.
Amb aquest nou volum de la NEORL, Francesc Tous ofereix una peça important per a l'estudi de les formes breus de Ramon Llull, un tema que ha anat desenvolupant a partir de la seva tesi doctoral, elaborada al Centre de Documentació Ramon Llull, sota la direcció de Joan Santanach, i defensada l'any 2015 a la Universitat de Barcelona.