Traduir l'univers artúric al català
Lola Badia acaba de publicar La mort del rei Artús, la primera traducció al català de l'última de les obres que conformen l'anomenada Vulgata artúrica. En aquesta novel·la cavalleresca s'hi narra la fi del món dels protagonistes de la Taula Rodona: Artús, Ginebra, Lancelot, Galvany, Girflet, Mordred... La traducció és el procediment filològic més radical a què un editor pot sotmetre un text antic per acostar-lo als lectors.
A la mateixa editorial, Cal Carré, Lola Badia havia publicat abans una altra obra de la saga artúrica, Galvany i el Cavaller Verd. I anteriorment, a l'Editorial Barcino, havia publicat la traducció de La faula de Guillem de Torroella, una obra d'ambientació artúrica.
La mort del rei Artús és una novel·la anònima francesa del segle XIII escrita en prosa. Galvany i el Cavaller Verd és un conte anònim escrit en vers en un dialecte septentrional de l'anglès mitjà, al segle XIV. Guillem de Torroella, l'autor de La faula, és un escuder mallorquí documentat entre 1348 i 1375, que va escriure la seva obra en vers i, com era habitual entre els escriptors catalans de l'època, ho va fer en occità. La peripècia que narra Torroella entronca directament amb la història de la mort del rei Artús.
Es tracta, per tant, de tres traduccions des de tres llengües antigues diferents al català dels nostres dies. Lluny de ser una tasca filològica secundària, la traducció és una estratègia fonamental de gestió del patrimoni literari que ens permet accedir a textos d'una llengua i d'una cultura fora de les fronteres del domini lingüístic propi.
Lola Badia treballa en altres traduccions al català d'obres de la tradició artúrica. Les esperem amb candeletes perquè, com diu Cal Carré, "són un banquet que ens serveix les millors obres de l'univers artúric en un català ric i actual".